(urtica dioica, urtica urens)
És considerada una “mala herba” i per contra és una de les que té més aplicacions medicinals i a més és un bon aliment, doncs conté sals minerals especialment de ferro, fòsfor, magnesi, calci, silici, també vitamines A, B5,B2,B1,C, E, K, àcid fòrmic, tanins... i també és una bona font vegetal de proteïnes (quan son seques, és similar en quantitat a les de la soja).
Sempre és a prop de llocs on hi han restes orgàniques – horts, femers, bestiar, vores de recs – la qual cosa provoca la possible toxicitat per nitrats si es bull l’arrel, per això normalment només se n’utilitzen les fulles.
Quasi tothom la coneix degut a la picor i la urticària que provoca a la pell si la toquem – travessa fins hi tot alguns teixits - però més enllà d’aquest inconvenient, només ens dóna que beneficis.
Beneficis:
· En ser diürètica i alcalinitzant és aplicable quan hi han dolors reumàtics, gota, sorra a l’orina, i també per contrarestar les dietes massa riques en proteïnes animals.
· És astringent, pel que redueix les diarrees.
· Porta petites quantitats d’una hormona que estimula el pàncreas, l’estómac i la vesícula biliar pel que facilita la digestió i millora l’assimilació dels aliments i per això també fa baixar els nivells de sucre en sang ( hipoglucèmica) tot i que no substitueix la insulina a les persones que la precisen.
· És adequada en convalescències, esgotaments, desnutricions; per les importants quantitats de ferro i clorofil·la que té fa pujar la producció de glòbuls rojos, és tonificant i reconstituent.
· En època d’alletament facilita la secreció de llet.
· Atura les hemorràgies siguin nasals o d’excessos menstruals tot i que cal la consulta al metge. Té efectes positius però en regles curtes o absents, en SPM i menopausa – sufocacions, suors – és a dir quan hi ha desordres d’estrògens.
· Afavoreix les desintoxicacions i redueix infeccions.
· És molt recomanable en afeccions de la pell com èczemes, acné, caiguda de cabell on a més d’aplicacions directes del suc és recomanable afegir la presa d’infusions de la mateixa planta.
· També afavoreix l’expectoració i redueix la tos i al·lèrgies millorant els pulmons.
Com utilitzar-la?
1. La manera més fàcil és com a verdura sigui en truita, crua en amanida, o simplement bullida sola o amb d’altres verdures. Aprofitant la primavera que és temps de “neteja interna” la podem afegir al conegut “caldo depuratiu” on l’afegirem a l’api, ceba i carrota. Cal utilitzar només les fulles.
2. El suc fresc fet premsant les fulles o passant-les per la liquadora: un vaset el matí i un altre al migdia i també per aplicar-lo directament a la pell afectada o per mullar una gassa i taponar el nas quan hi ha hemorràgia.
3. En infusió: 50grs, x lt, i deixant-la reposar 15 mn. 3 o 4 taces al dia.
4. Fent-la bullir amb arrel i tot 10 mn, per aplicar als cabells.
5. Fent-la assecar i fumar-la pot millorar la respiració dificultosa.
6. Externament, amb ortigues recent tallades passar-les suaument per articulacions doloroses i inflamades. Evidentment provoquen molta picor, però en atraure la sang cap a la superfície de la pell descongestiona l’interior de l’articulació. No cal abusar.
7. Per ben alimentar les gallines.
8. S’utilitza en agricultura ecològica com a activadora del compost, també macerant-la 8 o 10 dies, es cola i serveix per polvoritzar plantes infectades de pugó i sense colar serveix directament per adob.
També s’utilitza industrialment per fabricar fil similar al lli o al cànem, tints, pasta de paper i evidentment l’utilitzen els laboratoris que la presenten de diferents maneres – comprimits, càpsules, tintures, - per tal que ens sigui més fàcil fer-ne ús.
Com podeu veure és una planta molt beneficiosa, la qual cosa no vol dir que n’oblidem la precaució. Sempre davant del dubte cal consultar al professional.
Espero que si en recolliu no hàgiu de gratar gaire; sempre hi ha la possibilitat de retenir l’alè si no tenim més remei que tocar-la, doncs en baixar la quantitat d’oxigen a la pell, surt la picada però la sensació de cremor no és tant forta.
Carme Frigola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada