És una planta de ribera o de racons humits i sorrencs. A Llers és fàcil observar-la a la font de l’Hortal on n’hi ha en abundància i també prop del Rissec. Si bé té moltes propietats medicinals no és gaire estimada per qui té hort o camp, doncs si hi arriba a entrar és difícil d’alliberar-se’n.
És especial, una varietat molt antiga, diferent de qualsevol altra planta: no fa flor però fa dos tipus de tiges, una a la primavera de color clar amb una petita espigueta al capdamunt d’on en surten les espores i una altra a l’estiu verda que és com un petit tub dels nusos del qual en surten unes fulles com fils que es deixen anar en forma circular; a l’hivern es mor.
Es recull la tija verda estèril a principis d’estiu i es deixa assecar al sol.
Quines propietats té?
· La seva principal virtut és que conté importants quantitats de minerals fàcilment assimilables per l’organisme, en especial silici i potassi, pel que dóna bons resultats en tots els processos degeneratius de qualsevol tipus de teixit: pell, ungles, cabells, esmalt de les dents, ossos, cartílags, lligaments... És aplicable en problemes d’artrosi, osteoporòsi, fractures d’ossos, arteriosclerosi, arrugues, estries i flacciditat de la pell, en especial dels pits. I també ajuda a cicatritzar pel que ajuda a fer pujar nafres, ferides infectades, èczemes, conjuntivitis, abscessos... És doncs una bona regeneradora dels teixits. Si més no, fa que la degeneració s’alenteixi.
· Altres dels seus components fan que aturi les hemorràgies tan internament com externament pel que s’utilitza en casos de sang al nas, hemorroides obertes, regles massa abundants, hemorràgies d’estómac o bronquials (cal consultar al metge).
· El seu contingut en flavonoides fa que sigui diürètica i depurativa pel que és indicada en situacions de retenció de líquids, pedres de ronyó, infeccions d’orina, excés d’àcid úric, gota...
Com es prepara?
Se’n pot preparar suc, però no és aconsellable per la gran quantitat de planta necessària per treure’n molt poc, així doncs és més adient fer-ne bullir (decocció, no infusió) uns 50 grs. de planta per litre d’aigua i a raó de 3 o 5 tasses al dia.
Per fer-ne compreses per aplicar a la zona afectada (estries, hemorroides, taponar el nas, ferides...) cal que la decocció es faci amb uns 150 grs. de planta i deixar-la refredar. Cal dir que en aquests casos es reforça l’acció externa si a més bevem la decocció descrita primer.
És millor comprar-la que agafar-la, no perquè sigui difícil de conèixer si no perquè seria fàcil que tots plegats en féssim perdre la mena, doncs en cal força per fer el pes necessari.
És d’aquelles plantes que esta bé tenir-ne com a farmaciola bàsica, però tan de bo que no l’hagueu de fer servir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada