Fumaria officinalis
També coneguda com herba de fum o julivert bord
Aquesta planta creix sobretot en terreny calcari, no cal dir doncs que a Llers és ben fàcil de trobar-ne. Es fa tant als marges com als camps - sembrats o erms -.
L’aparença és de julivert però d’un verd més grisós. És potser per això que n’hi diuen herba de fum, tot i que és més creïble que es digui així pel fet que el seu suc fa plorar els ulls, com el fum.
Pot fer d’un a 3 pams, tot i que sembla més baixa perquè la tija és molt tendre i no s’aguanta massa dreta. Floreix a la primavera i s’utilitza tota llevat de l’arrel. És quan està florida que cal collir-la.
Si no es fa servir fresca cal assecar-la de seguida.
És molt amargant i àcida pel que escalfa i asseca. Així doncs aquesta planta que la tenim una mica per una mala herba i que té aspecte fràgil, és excel·lent per la seva composició que fa que sigui estimuladora de la secreció de bilis i que afavoreixi el funcionament del fetge i la vesícula; com que conté sals de potassi és diürètica i depurativa i també degut als seus alcaloides és antihistamínica i antiinflamatòria (rebaixa les reaccions al·lèrgiques); llavors quan hi han grans o èczemes a la pell, per mal funcionament dels propis òrgans interns també va bé perquè desintoxica; també millora la psoriasi i l’herpes ja que s’ha assenyalat abans el seu efecte depuratiu; en aquest cas es pot utilitzar internament i aplicat també directament a la pell, sigui en infusió o suc. També serveix quan la pressió és massa alta. Rebaixa la sang.
CAL ANAR EN COMPTE !
Al principi és tonificant però si s’allarga massa el tractament i les dosis fa tot l’efecte contrari. Sempre cal la supervisió d’un professional.
A altes dosis pot ser tòxica. No fer-la servir més de 15 dies seguits. Cal anar en compte si es prenen pastilles per fer baixar la pressió. No prendre durant l’embaràs i l’alletament.
S’UTILITZA en:
· INFUSIÓ: 5 gr. de la planta si és seca o 2,5 gr. si és fresca en 100 gr. d’aigua – 2 o 3 tasses al dia abans dels menjars -.
· SUC : Es trosseja la planta en un morter amb una mica d’aigua i es va triturant fins que queda una pasta que s’esprem, es deixa reposar una estona i després es filtra. La dosi és de 5 o 6 cullerades soperes/dia, amb mel o llet perquè és massa amargant. Dioscòrides, autor d’un famós tractat de medecina grec, cita al seu llibre una cura depurativa de primavera seguint el mateix procediment però hi afegeix xicoira o masteguera, enciam i créixens. 3 cullerades soperes/dia.
· XAROP: Podem fer dos xarops diferents. En la primera opció es bullen lentament 60 gr. de planta fresca en 1 l. d’aigua, durant una mitja hora, es filtre i s’hi afegeixen 800 gr. de sucre que ho conserva per uns dies. D’aquest xarop se’n poden prendre 2 o 3 gots/dia. Per fer el segon xarop prenem 150 gr. de suc fresc i hi afegim 150 gr. de mel o sucre i es deixa coure molt lentament fins que agafi la consistència de xarop. D’aquest la dosi és de 4 cullerades/dia.
· EXTRACTE SEC: un cop assecada la planta es redueix gairebé en pols. Actualment és millor comprar-lo ja en càpsules que és de més bon prendre i llavors cal seguir les indicacions del professional.
· LOCIÓ: es bullen 50 gr. de planta seca en mig litre de llet durant uns 5 minuts, es deixa reposar i es filtra, llavors es por utilitzar com a llet de bellesa.
