ARÇ BLANC

(Crataegus oxyacantha i Crataegus Monogyna)

També arn, espí blanc, pometes de pastor..

És un arbust ple d’espines que creix en terrenys secs i pedregosos. Floreix d’abril a maig amb unes boniques floretes blanques i el fruit comença a madurar a partir de l’agost.

S’utilitzen les dues varietats per igual tot i que aquí el més habitual és el “monogyna” que es diferencia de “l’oxyacantha”, una mica per les fulles però sobretot perquè el d’aquí el fruit té un pinyol i l’altre en té dos o tres.

Actualment, és molt utilitzat en molts preparats fitoterapèutics i se n’usa sobretot les flors i els fruits que contenen flavonoides, els quals actuen  molt positivament sobre el cor i l’aparell circulatori: pot ajudar en insuficiències cardíaques, en arteriosclerosi, en lesions valvulars, o en infarts recents, també quan hi ha arrítmies, per tant és cardiotònic.

Té també un efecte regulador de la tensió arterial tan si és massa alta com si és massa baixa, tot i que l’efecte és més evident i ràpid sobre la hipertensió.

I una acció que sovint no es té massa en compte és el seu efecte sedant del sistema nerviós simpàtic, sobretot per les persones que senten opressió al pit, angoixa, insomni... pel que és un bon ansiolític, molt efectiu doncs per a qualsevol desequilibri neurovegetatiu.

S’UTILITZA :

• En infusió d’uns 60 gr. de flors (unes 4 cullerades soperes) per litre d’aigua i a raó de 3 o 4 tasses/dia. Es recullen a la primavera quan estan a punt d’obrir-se i es fan assecar de pressa, en un lloc airejat a l’ombra; un cop seques cal posar-les en capsetes sense prémer.

• Els fruits frescos no tenen tants principis actius però també son efectius i a més son anti-oxidants.

• En extracte sec o gotes. En aquests casos sí que ha d’estar especialment recomanat per professionals.

La seva toxicitat és molt baixa pel que no té efectes secundaris si es tenen en compte les dosis recomanades, - com totes les plantes - i sota supervisió professional.

Espero, però,  que no t’hagi de fer falta...

Carme Frigola Gratacós