Al llarg de la història moltes són les
civilitzacions que han utilitzat l’energia de les gemmes per a usos múltiples.
Les més antigues ens porten a la desapareguda Atlàntida però també podem trobar
exemples a la civilització egípcia, al Tibet, o amb els Maies i Indis
d’Amèrica, que els utilitzaven per diagnosticar i tractar malalties. També
trobem indicis d’ús en els alquimistes que les utilitzaven juntament als
metalls per arribar a produir canvis físics i espirituals, per exemple.
James A. Bauer, de Hot Springs (Comtat de Garland) que mostra una enorme
peça de
quars d'Arkansas,
1958. Foto de Ernie Deane,
Després de segles de no ser utilitzades per
altres finalitats que no fossin les pròpiament designades a la decoració i
l’embelliment de les cases i les persones en forma de joies, el seu ús
terapèutic ha tornat a ressorgir. A les
llibreries, les fires dels pobles o en botigues especialitzades hem pogut veure
com les gemmes han anat creixent en importància en els últims anys.
Gràcies a les característiques geològiques
que té Llers podem trobar-ne de manera fàcil i natural en diferents punts concrets
del terme municipal. De ben segur més d’un o una de vosaltres n’he trobat
sortint a passejar i en moltes de les cases hi podríem trobar exemples de quars
transparent, calcita. etc.
Cal, però, que no sobrevalorem el seu poder.
Les gemmes són una eina que ens pot ajudar a millorar la nostra salut però ha
d’utilitzar-se d’acord amb una metodologia concreta, amb uns objectius
determinats i una clara responsabilitat del seu ús.
Arribats aquí ens podem preguntar com pot
ser que una “pedra” ens pugui ajudar a millorar la nostra salut. Lluny de
pensar que les gemmes són éssers inanimats, són matèria i per tant estan
compostes de milers de partícules diminutes que anomenem àtoms. I si observem
aquests àtoms amb un aparell de
tecnologia adequada podrem veure com realment aquests àtoms són vibracions
subtils d’energia; una energia vinculada al cosmos. Aquesta energia és la
mateixa que forma el nostre cos. I depenent de com s’ajunten i vibren conformen
les propietats físiques de cadascú, sigui de nosaltres o dels quars.
Ens pot ser difícil creure en quelcom que
els nostres ulls no poden veure, però actualment i gràcies sobretot a la
ciència de la física quàntica, molts són els experiments que avalen aquesta
teoria. Si voleu conèixer més sobre aquest tema us convido a llegir qualsevol
dels llibres escrits especialment per a principiants.
Aquestes subtils vibracions com ens poden
ajudar? Estem parlant d’energia i segurament molts podem recordar alguna
experiència viscuda en la qual no ens hem sentit a gust sense cap raó aparent:
en uns grans magatzems plens de gent; compartint un ascensor amb altres
persones; o per exemple una persona que no ens agrada o no ens sentim bé al seu
costat sense saber ben bé per què. El nostre inconscient ens protegeix i ens
avisa que l’energia que envolta a la nostra no ens fa sentir bé.
Ja hem vist que tant les gemmes com
nosaltres, en definitiva som energia en moviment. I de la mateixa manera que el
nostre cos pot captar l’energia d’un espai o d’una persona també pot sentir l’energia
d’una gemma.
I podem aprofitar les propietats de
cadascuna d’elles per sanar malalties físiques o emocions. Així, per exemple,
si volem disminuir un dolor de cervicals treballarem amb l’aventurina, la
sodalita, la fluorita i el quars transparent. I si el que volem és treballar un
estat d’ansietat que ens dificulta el nostre dia a dia treballarem amb
l’ametista, el jaspe vermell, la calcedònia i l’amazonita. Cadascuna d’aquestes
gemmes té la seva funció dins els tractaments i les podrem utilitzar per
millorar el nostre malestar.
Ja veieu doncs que amb les gemmes podem
complementar la medicina que utilitzem habitualment per incrementar així el
nostre benestar físic, mental i emocional gràcies a la informació que contenen
al seu interior i que ens transmeten a través de les seves subtils
vibracions. Caldrà tenir present una vegada més que darrera hi hagi sempre un
ús responsable i conscient.
Gemma Paraire Foraster
Article publicat a la revista Lertio el desembre de 2011.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada