Què és un
mandala?
Mandala és una
paraula d’origen sànscrit i la seva traducció significa cercle, arc o paràgraf.
Els mandales representen un món sencer,
Déu, l’Ésser humà, la vida, la creació. La forma circular que tenen és un arquetip,
una imatge ancestral que està arrelada al subconscient col·lectiu de tots
nosaltres i que regeix l’ordre interior de la naturalesa. O sigui, que encara
que no en siguem conscients estem familiaritzats amb la forma i els efectes
d’un mandala.
El psicòleg suís
Carl Gustav Jung (1875 – 1961) va estudiar exhaustivament l’efecte sanador de
les imatges circulars a l’ànima. Pintar mandales ofereix tranquil·litat a la
nostra ànima i és una manera creativa de retornar l’harmonia i la unitat al
nostre ser. Aquestes imatges circulars estan emmagatzemades en el subconscient
de cadascú de nosaltres i mirar-los, amb calma, i deixar que actuïn ens ajuda a
concentrar-nos, a redescobrir-nos, i canalitzar els processos interns.
El mandala sempre
segueix un esquema d’ordre:
- Comença i acaba en un centre (bindu)
- Des d’aquest centre surten totes les
formes que podem veure en el mandala, com raigs o cercles al voltant
d’aquest centre.
- El punt central està rodejat per un
cercle (mandala).
- En el mandala totes les formes
geomètriques, com quadrats, cercles i línies estan connectades entre
elles.
A la naturalesa
podem trobar molts mandales:
- Un peix salta dins l’aigua formant
cercles que van augmentant de mida.
- Les margarites.
- Un niu d’ocells rodó que està sobre
una branca en forma de forqueta.
- Una teranyina.
- Un floc de neu.
- L’ull humà.
- I fins i tot les nostres cèl·lules.
El mandala
tibetà.
En el marc dels
seus actes de culte, el budisme atribueix als mandales un significat molt
important en el camí cap a Buda. La majoria dels mandales representen imatges
de la doctrina budista, imatges que es poden comparar, si m’ho permeteu, amb
les pintures dels altars de les esglésies cristianes, que en un principi
servien com a models de meditació també.
En ocasions els
mandales tibetans es representen en els anomenats thankes, que significa
quadre, pintura i que consisteixen en uns quadres enrotllats i emmarcats amb
seda. En altres ocasions, el mandala és el treball conjunt de varis monjos que
dibuixen al terra un gran mandala de sorra de colors mentrestant acompanyen el
procés creatiu amb oracions, música i danses circulars. Quan el mandala està
acabat el borren.
Com utilitzar els mandales?
Crear o pintar un
mandala ens equilibrarà enormement el nostre estat anímic i mental, per tant és
una bona proposta la de dedicar-hi un temps cada dia. Podem escollir entre
crear nosaltres mateixos els nostres propis mandales, a la sorra de la platja o
sobre un full en blanc per exemple, o bé pintar-ne alguns que ja estiguin fets.
O fins i tot dedicar el temps només a mirar un mandala que ja estigui fet i
pintat.
Posem davant
nostre tots els mandales que tinguem per observar o pintar i deixem-nos
escoltar i escollim el que més ens atragui en aquests moments. Després deixem
que la calma ens envaeixi. Fem unes respiracions profundes mentrestant anem
observant el mandala durant uns minuts. Començarem a sentir que el mandala que
tenim al davant està viu. L’estructura concèntrica del mandala guia la nostra
mirada sempre cap el centre. Si es fixa la mirada es té la sensació que la
imatge tremola i brila. Aquesta llum conté energia; una força que és com un foc
que ens emet tranquil·litat. Podem posar-nos a meditar amb el mandala ja pintat
o bé pintar el mandala que està en blanc i negre amb els colors que sentim.
Endavant, és una experiència molt creativa i enriquidora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada