És un arbust molt comú en els nostres “terraprims”, tan a la garriga com al bosc d’alzines i suros. Sembla ser però, que prové de les illes gregues; pot fer d’un a dos metres d’alçada, i és agraït tenir-lo en un jardí mediterrani perquè no precisa massa cura ni és exigent amb la terra i a més és bonic i resistent. És de la mateixa família que els pistatxos.
Floreix a la primavera i fa la fruita a la tardor que primer és com un pèsol verd, després vermell i finalment negre. Té però plantes masculines i plantes femenines amb flors lleugerament diferents.
Quan és fa una mica gran produeix naturalment – si se li fa una incisió – una mena de làtex – la saba - que s’anomena màstic que és recull entre agost i setembre i té diverses propietats.
A nivell industrial el màstic s’aprofita:
· Per fer vernissos - sobre tot a l’illa de Quio que n’és el principal productor -, per la fabricació de licors i en pastisseria.
· Per preparats farmacèutics i pasta dentifrícia.
· Els odontòlegs l’utilitzen per fer ciments dentaries en ortodòncies.
· Antigament d’aquest màstic se’n feien xiclets.
· La fusta del llentiscle és de color rosa o ocre amb venes grogues i s’usa en ebenisteria; també és un bon combustible.
Té propietats astringents per la qual cosa la infusió de fulles i brots tendres talla les diarrees.També és antiinflamatòria i antisèptica per això mastegar-ne les fulles treu el mal alè, reforça les genives i les desinflama, reforça la subjecció de les dents i alleugera el mal de coll, per això també podem bullir fulles (100 gr./litre), i glopejar l’aigua fent gàrgares. EL MILLOR DENTIFRICI!!!
Carme Frigola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada